Bon esmorzar a les 7:00 en el refugi de Sorteny (Andorra) on hem fet nit.
A les 8:00h posem direcció al Serrera. Seguim unes traces amb unes banderetes de la cursa #Skimo6 que van en direcció a la Collada dels Meners.

Dia de cel blau sense vent. Un somni aquest hivern, pels que només podem esquiar els caps de setmana.

La pala del Serrera no te cap traça de pujada. Observem una gran esquerda en mig de la pala, però sembla que és una esquerda antiga doncs hi ha nevat a sobre. Una mica més dalt de l'esquerda s'observa com un petit foradet (sense traces al voltant), que intueixo potser que l'han intentat dinamitar sense èxit. Hi han unes 4 o 5 traces de baixada en mig de la pala...
Un cop estem a la collada del Meners (2700 m) ens trobem els controls de la cursa i en un 5 minuts apareix la primera parella (Pere Rullan i en Filippo Becari) que després ens assabentem que són els guanyadors.
Creuem a l'altre cantó, i amb els esquís al peus fem la estreta aresta fins que es fa més ample, i ja podem continuar fins al cim fent voltes maria amb més comoditat.

Un cop al cim del Serrera (2913 m), decidim baixar un altre cop per l'aresta fins gairebé la collada. La neu des del cim no sembla bona i la pala està força exposada. Baixem per l'aresta, on la neu està ventada però es baixa bé.
Abans de la collada de Meners, fem un flanqueig i sense arribar a la traça de baixada de la cursa, i gaudim dels primers viratges de bona neu.
Quan la pendent no és gaire dreta, seguim gaudint de bona neu freda. Tot els descens, ara entre arbres, ara descobert, torna a ser una festa. Fantàstic!
Un cop al riu, seguim la traça remant fins al refugi, mentre ens superen els corredors de la cursa. Ens aturem un moment al refugi de Sorteny on recollim una petita bossa i en uns 10 minuts tornem a estar al cotxe.
Cap de setmana de triomfada total! Ja tocava!

Queralt de Berga, Anna i Ernest de Sant Cugat.